GONZALO CASINO / @gonzalocasino / gcasino@escepticemia.com / www.escepticemia.com
Sobre els valors, ideologies i altres determinants dels hàbits dietètics
La indústria agroalimentària s’està abocant a la innovació. Sense deixar d’aprofitar cada cop més eficientment els recursos de la terra i el mar, està desenvolupant als laboratoris innovadores tècniques de producció de nous aliments. Els filets de proteïna vegetal elaborats en impressores 3D o la carn de pollastre cultivada al laboratori a partir de cèl·lules mare són només algunes de les novetats més espectaculars i encara molt minoritàries. Hi ha, a més, tot un cúmul d’innovacions que auguren canvis en la producció i el consum d’aliments i tenen a veure, per exemple, amb l’ús de bacteris en nous mètodes de fermentació per elaborar aliments, la creació de granges verticals en grans edificis o popularització del consum d’insectes a nivell global. Totes aquestes i altres possibles novetats en alimentació semblen respondre a les noves necessitats i tendències socials, però són tantes les variables en joc que resulta certament complicat anticipar què menjarem durant les properes dècades.
L’auge de les llets sense lactosa i d’origen vegetal no es pot explicar només invocant raons de salut, de la mateixa manera que l’aparició de la carn vegana no respon només a raons mediambientals. A més de les variables de salut i sostenibilitat, dues de les de més pes en el consum alimentari, hi ha altres factors que cal considerar per analitzar el futur de qualsevol innovació alimentària. Un, d’importància creixent, és el rebuig de la producció de carn basada en la crueltat amb els animals. Que hi hagi actualment carn barata es deu en bona mesura a les condicions de maltractament en què es produeix, per la qual cosa qualsevol alternativa haurà de tenir així mateix un cost competitiu i assumible. I això no és tot: en parlar de consum alimentari, també cal tenir en compte les variables tradicional-innovador, pur-impur, abellidor-repugnant i natural-artificial, en què hi ha una gran diversitat individual i social.
Aquesta variabilitat s’aprecia en la repugnància que senten algunes persones davant dels aliments que mengen algunes poblacions humanes, com ara els cucs i els insectes. Francisco Grande Covián deia que és més fàcil canviar de religió que d’hàbits alimentaris, però aquest argument ha anat perdent vigor amb la globalització de la dieta en les últimes dècades i la popularització d’aliments com el peix cru típic del menjar japonès a països sense aquesta tradició. Els més joves són els que es mostren més oberts a incorporar hàbits aliens a la seva tradició, com ara el consum d’insectes. Actualment, hi ha uns 2.000 milions de persones que mengen prop de 2.000 espècies d’insectes a tot el món, i aquesta pauta alimentària es perfila com una de les tendències globals per raons econòmiques i de sostenibilitat, ja que els insectes són un recurs barat i més eficients que altres animals a la producció de proteïnes.
En aquest context, no seria estrany que s’encunyessin nous termes per promoure la preferència pels insectes a la dieta (“entovorisme”, “entovegetarianisme”). Tots els moviments que promouen l’alimentació ecològica, ja sigui el veganisme, el vegetarianisme, el flexitarianisme o el locavorisme (alternativa que prima els productes locals) ens recorden que menjar és un acte social profundament ideològic. Així mateix, el rebuig als aliments transgènics és un exemple recent del gran pes que pot tenir la ideologia i la irracionalitat a la dieta, superior al de les dades objectives. Així doncs, per al consumidor no serà fàcil prendre decisions sobre les innovacions alimentàries a les planes, entre altres coses perquè no sabem molt bé fins a quin punt solucionen necessitats reals i quins problemes nous poden causar. Però el que sembla clar és que la innovació alimentària ha vingut per quedar-s’hi.
Autor
Gonzalo Casino és periodista científic, doctor en medicina i professor de periodisme a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Ha estat coordinador de les pàgines de salut del diari El País durant una dècada i director editorial d’Edicions Doyma / Elsevier. Publica el bloc Escepticemia des de 1999.
———————————–
Columna patrocinada per IntraMed i la Fundació Dr. Antoni Esteve
