EscepticemiaPublicacions

GONZALO CASINO / @gonzalocasino / gcasino@escepticemia.com / www.escepticemia.com

Sobre la pervivència dels mites sobre les causes del càncer i les seves implicacions

El relat social del càncer conté encara massa contes i decoracions de fantasia, massa metàfores i ficcions. Malgrat els rius de tinta i els diluvis d’informació científica que inunden des de fa dècades el judici de la gent, perviuen una infinitat de mites i idees equivocades sobre les causes i possibilitats de prevenció d’aquest conjunt de malalties que afectaran gairebé la meitat de la població al llarg de la seva vida. Una de les majors dificultats perquè calin les dades certes i els fets reals és que hi ha més de 200 tipus de càncer i que les possibilitats de supervivència varien entre l’1% i el 98%. El dia en què deixem de parlar del càncer com una sola malaltia, la comunicació serà més fàcil i profitosa, però aquest dia encara no ha arribat. Una de les dades més interessants que emergeixen de tota la recerca científica és que 4 de cada 10 càncers poden evitar-se amb canvis en l’estil de vida. Les possibilitats de prevenció són, doncs, immenses, però per això la gent ha de tenir clars quins són els factors de risc o causes reals del càncer i quins són simple fantasia. I aquest és el problema.

La creença en factors de risc no provats està bastant estesa, segons un estudi transversal publicat en l’European Journal of Cancer, el primer que explora les creences de la població sobre les causes reals i fictícies del càncer. Aquest estudi reflecteix que més del 40% de les persones creu que l’estrès i els additius alimentaris poden causar un càncer; entorn del 35% pensa que poden provocar-ho les freqüències electromagnètiques i els aliments modificats genèticament, i, en percentatges inferiors, també es creu que poden causar un càncer els edulcorants artificials, les línies d’alta tensió, els telèfons mòbils, els aerosols, els productes de neteja, els forns microones i beure en ampolles de plàstic. A més, en preguntar a la població sobre les causes provades del càncer, el 88% encerta en identificar el tabaquisme i el 80% el tabaquisme passiu; percentatges inferiors identifiquen el sobrepès, els rajos ultraviolats i tenir familiars amb càncer, però solament el 30% sap que el baix consum de fruites i verdures augmenta el risc del càncer, i la majoria dels enquestats no reconeix altres factors de risc com són el consum d’alcohol i la inactivitat física.

Aquests resultats corresponen a una mostra de la població anglesa i no són extrapolables. Tampoc se sap si el coneixement de les causes del càncer està millorant o empitjorant, doncs falten estudis amb els quals comparar. Se sospita que les xarxes socials podrien facilitar la difusió d’idees equivocades, però aquesta és una qüestió que encara cal estudiar més i millor. Sí que sembla clar, com apunta l’estudi de l’EJC, que un millor coneixement de les causes reals s’associa amb un estil de vida més saludable. No obstant això, la creença en causes no provades no s’associa amb un pitjor estil de vida i, el què és més paradoxal, els qui identifiquen millor les causes reals del càncer identifiquen pitjor les causes falses. Es pot especular que hi ha persones que tendeixen a sospitar de tot, però encara hi ha molts caps que lligar. I, sobretot, queda molt treball de comunicació perquè la gent sàpiga destriar la realitat i la fantasia, i així pugui prendre millors decisions sobre el seu estil de vida. Gràcies als tractaments, en quatre dècades la supervivència del càncer al cap de 10 anys del diagnòstic ha passat del 25% al 50% als països més desenvolupats, però queda encara molt marge de millora perquè aquests càncers ni tan sols arribin a desenvolupar-se.

———————————–

Autor
Gonzalo Casino és periodista científic, doctor en medicina i professor de periodisme a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Ha estat coordinador de les pàgines de salut del diari El País durant una dècada i director editorial d’Edicions Doyma / Elsevier. Publica el bloc Escepticemia des de 1999.

———————————–

Columna patrocinada per IntraMed i la Fundació Dr. Antoni Esteve