EscepticemiaPublicacions

GONZALO CASINO / @gonzalocasino / gcasino@escepticemia.com / www.escepticemia.com

Sobre la crossa “estadísticament significatiu” i la controvèrsia que suscita

L’expressió “estadísticament significatiu” no és fàcil de definir amb propietat, ni tan sols per a alguns investigadors, però això no ha impedit que hagi fet fortuna més enllà de l’àmbit tècnic. La Real Academia Espanyola (RAE), en el seu mapa de paraules associades a “significatiu”, identifica “estadísticament” com la més habitual; i, en l’edició de 2001 del seu diccionari, va actualitzar l’anterior definició de “significatiu” (Que dóna a entendre o conèixer amb propietat una cosa) substituint “propietat” per “precisió”. Efectivament, la significació estadística és una qüestió de precisió en els resultats de la recerca. En la pràctica, la diferenciació categòrica entre els resultats estadísticament significatius i els que no els són es visualitza sovint com una ratlla nítida que separa les intervencions mèdiques que funcionen de les que no, i fins i tot els estudis que mereixen publicar-se i els que no. Aquesta dicotomia no és només una arbitrarietat que casa malament amb la multiforme realitat clínica, sinó a més una font de mala ciència.

Fa ja temps que els estadístics caminen remugant un manifest contra l’etiqueta “estadísticament significatiu”. Molts són conscients que es tracta d’un controvertit segell de qualitat que crea no pocs problemes en interpretar els resultats. La convenció de decidir si els resultats d’un estudi confirmen o desmenteixen una hipòtesi científica amb l’únic criteri de la significació estadística (normalment , p<0,05 o p<0,01) és una font d’equívocs i falses conclusions. El terme “significatiu” ja va ser considerat com un dels més ambigus en ciència per la revista Nature, i ara (20 de març de 2019) tres estadístics han tornat a la càrrega en la mateixa revista amb un article en el qual demanen la retirada de la significació estadística en els articles científics. Als tres autors, s’han sumat 250 signatures de suport en les primeres 24 hores i, al cap d’una setmana, les de més de 800 científics de 50 països, incloent estadístics, investigadors clínics i metges, biòlegs i psicòlegs.

El principal argument dels autors és que en la meitat dels articles científics (51% dels 791 analitzats) s’assumeix erròniament que uns resultats “no significatius” impliquen que “no hi ha efecte”, entre altres falses conclusions que adulteren la recerca. John Ioannidis, un dels principals experts en metodologia de la recerca biomèdica, va intervenir en la polèmica l’endemà passat rebutjant aquesta proposta. “La significació estadística representa un obstacle per a les afirmacions infundades”, va escriure. “Eliminar aquest obstacle podria promoure el biaix. Les ximpleries irrefutables serien moneda comuna”. En la seva opinió, per tant, seria pitjor el remei que la malaltia. La revista Nature, en el seu comentari editorial que acompanya al text dels estadístics, reconeixia que no es pot interpretar una recerca amb l’únic criteri de la significació estadística, perquè això implica biaixos, sobrevalorar alguns falsos positius i passar per alt alguns autèntics efectes. Però deia que no canviarà la seva forma d’avaluar els manuscrits perquè no albira una alternativa millor, més enllà que els autors necessiten més i millor formació estadística.

El debat no és estèril, ni molt menys, perquè probablement ajudarà a trobar solucions per a reduir les conclusions falses. Vistes les coses des de fora, resulta encomiable la voluntat de transparència i autocorreció de la ciència, però no deixa de sorprendre l’enorme proporció d’estudis publicats amb interpretacions equivocades. Per a molts metges, aquest debat els permet constatar, una vegada més, l’abisme que mitjana entre les disquisicions estadístiques i la realitat clínica, perquè saben bé que una cosa és la significació estadística, s’interpreti com s’interpreti, i una altra la rellevància clínica. Però potser el més cridaner és alguna cosa que ens incumbeix a tots: l’enorme dificultat de gestionar la incertesa de la salut.


Autor
Gonzalo Casino és periodista científic, doctor en medicina i professor de periodisme a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Ha estat coordinador de les pàgines de salut del diari El País durant una dècada i director editorial d’Edicions Doyma / Elsevier. Publica el bloc Escepticemia des de 1999.

———————————–

Columna patrocinada per IntraMed i la Fundació Dr. Antoni Esteve