GONZALO CASINO / @gonzalocasino / gcasino@escepticemia.com / www.escepticemia.com

Sobre com les tecnologies digitals estan transformant la informació de salut

Els principals problemes amb la informació de salut ja no són l’escassetat i la dificultat d’accés. Ho eren fa a penes dues dècades, però en aquest breu temps les tecnologies digitals han transformat l’ecosistema informatiu. Els problemes d’ara tenen a veure més amb l’abundància, la saturació, la bidireccionalitat, la credibilitat, la proliferació de missatges falsos i, sobretot, la capacitat de filtrar i assimilar la informació. Probablement són preferibles aquests problemes als derivats de la carestia. Però aquestes noves dificultats tampoc afecten a tothom per igual: hi ha una bretxa digital, amb ramificacions socioeconòmiques, que condiciona l’accés a la informació i la seva interpretació. La sociòloga Belén Barreiro, en el seu assaig La societat que serem, dividia als ciutadans en digitals-acomodats, digitals-empobrits, analògics-acomodats i analògics-empobrits, perfilant així quatre grups amb pautes diferents de consum de la informació i diferent capacitat d’usar-la en benefici de la pròpia salut.

L’accés a la informació de salut ha donat una bolcada radical amb internet. Mai com ara hi ha hagut tan bona informació de salut a l’abast de la mà i, alhora, tantes escombraries informatives. No és fàcil saber si ara circulen més o menys falsedats que en uns altres temps, però mai com ara ha estat tan fàcil triar malament i equivocar-se amb el menú informatiu, com ocorre també amb el menú alimentari. Això es deu en part a la sobreabundància d’informació, però també a la falta de filtres en molts casos. Els metges i altres professionals sanitaris continuen sent un filtre fonamental i el canal preferent per a informar-se sobre salut, segons l’estudi Els ciutadans davant l’e-Sanitat, realitzat en 2015 per l’Observatori Nacional de les Telecomunicacions i de la Societat de la Informació. Però aquest estudi mostra també que el 60,5% dels ciutadans usa internet per a informar-se sobre salut, mentre que només la meitat (53,8%) recorre ja als mitjans de comunicació, que són l’altre gran filtre de la informació.

El periodisme continua tenint més credibilitat que internet en el seu conjunt, però el panorama no és encoratjador. Els periodistes de salut tenen ara més recursos per a fer bon periodisme, i de fet mai com ara hi ha hagut tan bons exemples, però el nivell d’exigència també ha augmentat, perquè la població està més informada i té més oferta informativa i més possibilitats de contrastar. A més, cal tenir en compte que la revolució digital ha transformat i precaritzat la professió i les empreses periodístiques. El periodisme ha perdut el monopoli de la intermediació informativa, a l’una que han cobrat major protagonisme altres agents, des dels metges i investigadors fins als comunicadors més o menys professionals, que informen directament el públic. El resultat ha estat una transformació de l’ecosistema de la informació biomèdica en el qual el filtre del periodisme ha anat perdent rellevància.

En els mitjans de comunicació espanyols hi ha ara menys periodistes especialitzats en salut i menys espai per a aquest tipus d’informació, segons constata l’estudi Com les tecnologies digitals estan influint en la informació de salut, coordinat per Carlos Cachán, de la Universitat Nebrija. Aquesta recerca, que ha analitzat de forma quantitativa i qualitativa els esdeveniments, les fonts i les rutines dels professionals de la informació, constata no obstant això que la salut és un dels assumptes informatiu de major interès i complexitat, que requereix periodistes especialitzats i amb experiència. Alguns dels mals i deficiències de la informació periodística de salut tenen a veure amb aquesta discordança entre la demanda de social de periodistes experts, capaços de filtrar la informació i donar-li significat, i la falta de recursos per a aquest periodisme especialitzat en els mitjans de comunicació.


Autor
Gonzalo Casino és periodista científic, doctor en medicina i professor de periodisme a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Ha estat coordinador de les pàgines de salut del diari El País durant una dècada i director editorial d’Edicions Doyma / Elsevier. Publica el bloc Escepticemia des de 1999.

———————————–

Columna patrocinada per IntraMed i la Fundació Dr. Antoni Esteve