GONZALO CASINO / @gonzalocasino / gcasino@escepticemia.com / www.escepticemia.com
Sobre la incertesa de moltes respostes a qüestions d’alimentació i salut
“Menjar malament mata més que el tabac”. Aquest titular d’El País és potser el missatge més contundent que hem pogut llegir recentment sobre la influència de la dieta en la salut. La notícia reflecteix un dels resultats d’un important estudi, publicat a The Lancet i finançat per la Fundació Bill i Melinda Gates, sobre els efectes en la salut dels principals riscos associats a la dieta en 195 països. El periòdic britànic The Guardian va coincidir en el seu titular amb el d’El País, però altres mitjans van ressaltar altres resultats de l’estudi també impactants, com la BBC, que va destacar que la [mala] dieta retalla la vida d’una de cada cinc persones. Aquests missatges condensen el que molts metges i dietistes-nutricionistes ja sospitaven sobre la influència de la dieta en la salut, i que ara troba un bon suport en aquest estudi. No obstant això, aquests missatges no poden prendre’s al peu de la lletra, perquè les coses no estan tan clares com pot semblar.
La comparació amb el tabac és efectista com poques. L’anomenat enemic número u de la salut, responsable actualment d’uns set milions de morts anuals a tot el món, sembla veure’s ara superat per la (mala) dieta, la qual es relaciona en aquest estudi amb uns 11 milions de morts, la qual cosa ve a representar un de cada cinc defuncions dels 57 milions que ocorren anualment a tot el món, segons l’OMS. El cas és que estem més segurs que aquests set milions de morts siguin causats pel tabac que realment es puguin atribuir 11 milions de defuncions a la dieta, perquè alimentar-se és un acte quotidià enormement complex. La influència que puguin tenir en la salut els diferents aliments i les seves innombrables combinacions possibles és molt més difícil d’estudiar que la de fumar o no fumar. I aquí està el problema. És possible que la mala dieta sigui responsable d’aquests 11 milions de morts, o fins i tot de més, però la veritat és que no ho sabem, ni tan sols amb un grau de certesa moderat.
Cada vegada tenim dades més sòlides per a entendre quins són els principals factors de risc dietètics associats amb diferents malalties, quina és la magnitud d’aquests efectes i, en definitiva, què és una dieta saludable. Per això pensem que menjar bé és una de les millors coses que podem fer per la nostra salut, juntament amb no fumar i fer exercici. L’estudi de The Lancet reforça sens dubte aquesta idea, però tota la seva sofisticació científica es basa només en estimacions de consum a partir de dades d’enquestes i de vendes d’aliments, juntament amb estimacions dels efectes sobre la salut d’una quinzena de factors de risc dietètics (entre ells, el consum elevat de sal i de begudes ensucrades, i el baix consum de vegetals i fruita seca) obtingudes en estudis observacionals. Les recomanacions dietètiques actuals es basen, o haurien de basar-se, en el millor coneixement d’aquests 15 factors de risc, però tenint molt present que el grau de certesa de tot aquest coneixement és en general baix, perquè es deriva d’estudis observacionals, que no poden establir relacions de causa-efecte.
Un dels principals problemes que té la nutrició és la forma en la qual es comunica i es percep el coneixement científic. La confiança que té la gent en què la ciència pot oferir respostes segures a les seves preguntes sobre alimentació i salut està molt per sobre del grau de certesa que pot oferir la ciència. La proliferació de missatges exagerats i la saturació informativa plantegen grans reptes, però potser el més urgent és explicar amb claredat la incertesa de moltes respostes científiques i desmitificar la capacitat de la nutrició d’oferir certeses.
Autor
Gonzalo Casino és periodista científic, doctor en medicina i professor de periodisme a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Ha estat coordinador de les pàgines de salut del diari El País durant una dècada i director editorial d’Edicions Doyma / Elsevier. Publica el bloc Escepticemia des de 1999.
———————————–
Columna patrocinada per IntraMed i la Fundació Dr. Antoni Esteve
