EscepticemiaPublicacions

GONZALO CASINO / @gonzalocasino / gcasino@escepticemia.com / www.escepticemia.com

Sobre el flux del noticiós i el pols entre la novetat i la rellevància informativa

El 2013, The Guardian va publicar el que prometia ser una mica més que un original article d’opinió: “Les notícies són dolentes per a tu, i deixar de llegir-les et farà més feliç“. El missatge, difós en un dels temples de la producció de notícies i en els anys durs de la crisi de la premsa, no podia sonar més provocador. I, certament, no va defraudar als lectors, que van replicar i es van contrarreplicar en massa (hi ha 433 comentaris al web). “Necessito notícies per a saber el que passa al meu país i al món”, va objectar un lector. “Algú més troba irònic que estiguem llegint això en un diari?”, deia un altre. “Sona com un llibre d’autoajuda. I això normalment es tradueix en ximpleries de psicologia popular”, advertia un tercer.

L’autor de l’article, el suís Rolf Dobelli, ha acabat escrivint un llibre (Stop reading the news, publicat el 2019 en alemany i el 2020 en anglès) en el qual desenvolupa els seus arguments inicials amb la idea de persuadir al lector que llegir les notícies és més perjudicial que beneficiós. “Les notícies són per a la ment el que el sucre és per al cos: una cosa apetitosa, fàcilment digerible i extremadament perjudicial”, escriu. “Els mitjans ens estan alimentant amb mossets que tenen un sabor agradable però no satisfan la nostra fam de coneixement. A diferència dels llibres i els articles ben investigats, les notícies no poden sadollar-nos”. L’autor es refereix sobretot a aquesta mena de notícies superficials, emocionals, espectaculars, breus, descontextualitzades i fàcils de produir i digerir que inunden el flux noticiós. No totes són així, però estan pertot arreu.

Dobelli ha volgut escriure “Un manifest per a una vida més feliç, tranquil·la i sàvia”, tal com resa el subtítol del llibre, però en el seu ímpetu per acumular arguments, alguns (per exemple, que les notícies inhibeixen el pensament, ens fan passius i maten la creativitat) emmalalteixen de la superficialitat que critica en el periodisme. Amb tot, més que una crítica global, la seva és una crítica al periodisme simplificador i carronyer, contraposat a l’explicatiu i de recerca, més lent i costós, que no rebutja. Per això, propugna l’abstinència de notícies d’actualitat, que assegura que ens ocupen uns 90 minuts diaris, la qual cosa representa un dia de treball a la setmana i més d’un mes a l’any; i aprofitar aquest temps en la lectura, més profitosa, de llibres i articles explicatius o de recerca.

El seu raonament és que si deixes de llegir les notícies no et perds res important excepte el temps i la concentració, perquè les informacions la intenció de les quals és cridar l’atenció apel·lant a les emocions no ajuden a entendre millor el món i a prendre millors decisions, que són les dues característiques d’una informació rellevant. Aquest periodisme emocional i superficial és ja massa habitual, sobretot en els mitjans digitals, probablement perquè és més barat i genera les necessàries visites per a mantenir a flotació una indústria que es distancia del concepte de servei públic que molta gent espera del periodisme.

Alguna cosa, no obstant això, han de tenir aquestes banalitats perquè tanta gent els dediqui tot un mes a l’any sense profit. Com ocorre amb tants assumptes, aquest també té una explicació evolutiva, la que al·ludeix al nostre instint bàsic per la tafaneria com a font d’informació per a desembolicar-nos millor com a animals socials. Tota aquesta informació emocional podia ser important per a entendre l’entorn i prendre bones decisions en temps ancestrals, però ara ajuda ben poc i pot ser una nosa. Entre la novetat noticiosa i la normalitat rellevant, els mitjans opten generalment pel noticiós. El que funciona i altres variants de la normalitat no solen ser notícia, però potser haurien de començar a ser-ho si es vol informar del rellevant i amb la deguda proporció.


Autor
Gonzalo Casino és periodista científic, doctor en medicina i professor de periodisme a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Ha estat coordinador de les pàgines de salut del diari El País durant una dècada i director editorial d’Edicions Doyma / Elsevier. Publica el bloc Escepticemia des de 1999.

———————————–

Columna patrocinada per IntraMed i la Fundació Dr. Antoni Esteve