GONZALO CASINO / @gonzalocasino / gcasino@escepticemia.com / www.escepticemia.com
Sobre els biaixos i les voltes del pensament per anteposar la rapidesa a la precisió
Tallar una tela al biaix és fer-ho en diagonal (el “biais” francès, de què va derivar el “bias” anglès i el “bies” espanyol, designa el oblic o en diagonal). Aquesta imatge del tall oblic de l’entramat cartesià de fils i contrafils bé pot valer com a metàfora dels biaixos cognitius. Pel que es va sabent d’aquestes desviacions del pensament racional, cada vegada resulta més evident que pensar de forma esbiaixada és el natural, i raonar sense biaixos, el resultat d’un esforçat aprenentatge.
Fins a la dècada de 1970, es creia que la gent tendeix a pensar racionalment, si no és que s’ofusca per la por, l’afecte, l’odi o altres emocions. Però l’ofuscació de la raó està molt ben assentada en la maquinària cognitiva del cervell humà, que ha estat cisellada amb la negra i ceca escarpa de l’evolució durant centenars de milers d’anys. D’això se’n va adonar el premi Nobel Daniel Kahneman, que va documentar de forma sistemàtica els errors de raonament per proposar que el nostre cervell té dos sistemes de pensament: el ràpid o intuïtiu (sistema 1) i el lent o racional (sistema 2). El més fort, el que mana i té les de guanyar, és l’intuïtiu, mentre que el lent i mandrós pensament racional només té opcions d’entrar en lliça en una segona fase, de vegades massa tard.
El psicòleg Jonathan Haidt ha complementat aquesta imatge amb la metàfora del genet i l’elefant, segons la qual el nostre pensament és com un poderós elefant que es mou seguint els seus instints i que porta en el seu llom al genet del raonament, qui és capaç de sospesar les conseqüències dels actes i fa el que pot per governar a l’elefant. L’elefant pensa de manera intuïtiva i esbiaixada, i això és molt eficient en moltes ocasions, en les quals cal anteposar rapidesa a precisió, perquè la supervivència pot estar en joc. Però l’elefant, com diu Haidt, no és tonto ni dèspota, i, si ha estat degudament entrenat pel genet, permet que els seus instints i biaixos puguin ser controlats quan és preferible prendre decisions racionals. La qüestió és si el genet s’ha esforçat prou per reconèixer els biaixos cognitius i és capaç de redreçar.
Des que Kahneman va obrir la llauna dels errors cognitius, s’han identificat desenes de biaixos que ens indueixen a pensar de manera torta i imperfecta, amb errors lògics i fal·làcies en l’argumentació. El catàleg no només és incomplet i provisional, sinó que no té una taxonomia consensuada i conté biaixos menors, pseudobiaixos, duplicitats agotnades a noms que han fet fortuna i fins al·lusions a marques, com l’efecte Ikea o l’efecte Google, també anomenat amnèsia digital. The cognitive bias codex, amb més de 180 biaixos ordenats elegantment per famílies i semblances, és una proposta molt preliminar, però ben resolta gràficament, que ens obre la ment al món dels errors cognitius.
En l’univers dels biaixos que és aquest codex, podem trobar belles peces de museu, com la navalla d’Ockham; clàssics del pensament racional, com els estereotips i els prejudicis; els intrigants efectes d’ancoratge i de cheerleader o d’animadora; l’heurística de disponibilitat de Kahneman, i els sempre poderosos biaixos de negativitat, d’autoritat i de confirmació, que és la inveterada tendència a primar, buscar, interpretar i recordar la informació que confirma les nostres creences o hipòtesis. Sobrevolant tots ells, hi ha un dels principals, reconegut des d’antic i advertit per Buda i en la Bíblia, que és el de veure la palla en l’ull aliè i no veure la biga en el propi.
Autor
Gonzalo Casino és periodista científic, doctor en medicina i professor de periodisme a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Ha estat coordinador de les pàgines de salut del diari El País durant una dècada i director editorial d’Edicions Doyma / Elsevier. Publica el bloc Escepticemia des de 1999.
———————————–
Columna patrocinada per IntraMed i la Fundació Dr. Antoni Esteve
