GONZALO CASINO / @gonzalocasino / gcasino@escepticemia.com / www.escepticemia.com
Sobre la comunicació d’evidències científiques i la temptació del relat persuasiu
L’art de la retòrica i la persuasió pot ser molt eficaç per convèncer i crear adhesions, però té els seus perills. La guerra dels relats està molt present en l’arena política, però opera en moltes altres ordres de la vida. Fins i tot l’objectiva i benemèrita ciència no és immune als cants de sirena de la comunicació persuasiva, perquè és una activitat humana i els científics també volen vendre el seu producte. Això és especialment evident amb els tractaments mèdics. Hi ha molts casos de relats d’avenços terapèutics que van circular com contes meravellosos, amb aquest segell de veracitat que només aporta la ciència, que van resultar ser enganyosos i van acabar malament. Són històries alliçonadores de com no s’hauria de comunicar la ciència. Recordem algunes.
La història de la superaspirina explica com, a finals del segle XX, es van desenvolupar uns nous antiinflamatoris no esteroides (AINE) amb tots els avantatges dels vells, com la popular aspirina, però sense els seus efectes secundaris, en particular el sagnat d’estómac. Els mitjans de l’època es van fer ressò d’aquest prodigi, però també els van defensar medallistes olímpics i infinitat de metges, tot i que les proves científiques eren febles. Les superaspirinas es van consumir de forma massiva per l’artritis i l’artrosi, i al mateix temps van anar apareixent els seus efectes secundaris en forma d’ictus i fatals infarts de miocardi. Quan les evidències científiques van sortir a la llum, havien mort milers de persones, i el medicament estrella (Vioxx) va ser retirat del mercat. Havia estat un gran èxit de comunicació i màrqueting, però el relat complet ens parla d’investigacions esbiaixades, proves parcials per aconseguir l’autorització, conflictes d’interessos i precipitació.
La de la teràpia hormonal substitutiva (THS) és una altra instructiva història del perillós còctel de proves preliminars i comunicació incompleta, expansiva i poc crítica. Durant més de 20 anys, molts metges li van estar explicant a les dones menopàusiques el conte que la THS podia no només eliminar els molestos fogots, sinó també prevenir els infarts de miocardi i els ictus. Pocs semblaven advertir que aquesta recomanació es basava en estudis esbiaixats i tendenciosos. Amb el temps i la realització d’assajos clínics de qualitat, es va comprovar que la THS, lluny de prevenir infarts i ictus, augmenta el risc de malalties cardiovasculars i càncer de mama. Encara que l’augment del risc és moderat, moltes dones van patir i van morir per l’administració massiva d’un tractament recomanat amb entusiasme i que no va ser correctament avaluat en el seu moment.
I hi ha moltes altres històries, com la del trastuzumab (conegut pel seu nom comercial, Herceptin). Aquest fàrmac estava indicat en principi per tractar el càncer de mama metastàtic, però aviat va passar a usar-se per al càncer de mama en fase inicial, a causa de la pressió de grups de pacients i professionals, amb l’alè de molts mitjans de comunicació. El clam i la falta de sentit crític generals es va traduir en missatges massa favorables que callaven les limitacions i perjudicis de el tractament. Un cop més, el relat persuasiu i esbiaixat incomplet es va imposar a les proves científiques i la comunicació equilibrada i completa.
El cervell humà és molt sensible als relats persuasius, potser des que es va desenvolupar la comunicació en els nostres ancestres a la calor de les històries explicades al voltant de les fogueres nocturnes. Però la comunicació persuasiva no casa bé amb la ciència, que ha de ser, per contra, informativa, equilibrada, reveladora de les incerteses, notària de la qualitat de l’evidència i inoculadora del sentit crític, com es reflexiona en un recent comentari publicat a Nature. Cal novel·lar per dir les grans veritats, com diuen els novel·listes, però les veritats de la ciència són més concretes i probabilístiques, i necessiten una comunicació imparcial i antirretórica.
Autor
Gonzalo Casino és periodista científic, doctor en medicina i professor de periodisme a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Ha estat coordinador de les pàgines de salut del diari El País durant una dècada i director editorial d’Edicions Doyma / Elsevier. Publica el bloc Escepticemia des de 1999.
———————————–
Columna patrocinada per IntraMed i la Fundació Dr. Antoni Esteve
