GONZALO CASINO / @gonzalocasino / gcasino@escepticemia.com / www.escepticemia.com
Sobre la influència de la premsa i la web social en la difusió de la biomedicina
No és habitual que la revista Science publiqui una recerca sobre periodisme i que aquesta no sigui un estudi observacional sinó un assaig aleatoritzat. Realitzat al llarg de diversos anys als Estats Units, aquest experiment ve a confirmar que la premsa té una notable capacitat d’influència al debat públic. En aquests temps de comunicació digital i de diàleg redundant a la xarxa, fins els periòdics de grandària petita i mitjana són capaços de condicionar els temes de conversa. La principal limitació d’aquest experiment és que mesura l’efecte causal (la influència) amb paràmetres com el nombre de pàgines vistes i discussions a Twitter; i, és clar, els tuitaires no representen al conjunt de la ciutadania. Amb tot, aquest respatller experimental a la teoria que la premsa estableix l’agenda del debat públic (agenda setting) és una bona notícia per al periodisme i els periodistes. I és també una bona notícia, per la qual cosa té d’oportunitat, per a la comunicació de la biomedicina i la cultura de la salut.
Fa temps que els científics saben que la premsa representa una gran oportunitat per difondre les seves troballes i, de pas, tenir rèdits professionals. El popular factor d’impacte, que mesura la capacitat d’influència d’una revista acadèmica en el si de la mateixa comunitat científica, es veu beneficiat per la difusió mediàtica d’un article científic. Això és alguna cosa sabuda des de 1991, quan un estudi va comprovar que la difusió d’un article científic del New England Journal of Medicine en el New York Times augmentava les cites d’aquest article en les revistes científiques. Des de llavors, altres estudis han confirmat aquests resultats en altres periòdics i revistes, a la vegada que s’ha comprovat que la difusió mediàtica d’un article científic augmenta les seves descàrregues a la xarxa. Recentment s’ha començat també a mesurar l’impacte que tenen les publicacions científiques a la web social, desenvolupant per a això noves mesures alternatives (altmetrics) a les cites en les publicacions científiques. Moltes revistes acadèmiques ofereixen ara dades altmètriques de nombroses fonts sobre l’atenció en temps gairebé real que es dispensa als articles científics en la premsa digital, Twitter, Mendeley, Facebook, YouTube, Google+,Wikipedia i una llarga llista de blogs i altres plataformes de comunicació.
El lideratge de la premsa en tot aquest ecosistema sembla indiscutible, entre altres coses perquè és el primer productor de notícies, per davant de la televisió, la ràdio i altres mitjans. Amb tot, el ressò que tenen les principals revistes mèdiques en la premsa generalista és molt desigual a les diferents regions del món. Així, la premsa anglosaxona (EUA i el Regne Unit) presta el triple d’atenció a aquestes revistes que la premsa europea, i aquesta per la seva part molt més que la llatinoamericana. Si agafem tres diaris representatius d’aquestes regions, resulta que el britànic The Guardian es fa ressò de les publicacions mèdiques 3,5 vegades més que l’espanyol El País i 26 vegades més que l’argentí La Nación. L’impacte de les revistes en la premsa és solament un indicador, que no diu gens sobre la qualitat científica dels missatges que es difonen en els periòdics, però ens dóna una certa idea de la vitalitat que té el periodisme biomèdic en diferents països. A més, el periodisme representa un filtre professional dels missatges que arriben als ciutadans. En qualsevol cas, una cosa és l’impacte mediàtic, que sempre és una cosa que es pot treballar utilitzant les eines adequades, i una altra molt diferent la rellevància científica i la certitud dels missatges que es difonen.
———————————–
Autor
Gonzalo Casino és periodista científic, doctor en medicina i professor de periodisme a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Ha estat coordinador de les pàgines de salut del diari El País durant una dècada i director editorial d’Edicions Doyma / Elsevier. Publica el bloc Escepticemia des de 1999.
———————————–
Columna patrocinada per IntraMed i la Fundació Dr. Antoni Esteve
