L’oferta de serveis de la medicina pública s’ha de planificar en funció de les necessitats reals
CARME VALLS | Article original
La paraula epidèmia defineix en medicina una malaltia que afecta un nombre de persones superior al que s’esperava en un temps determinat. Fins a l’actualitat no s’ha parlat de les al·lèrgies com a epidèmies, però atès el creixent nombre de persones afectades, moltes més de les esperades, potser ha arribat el moment de fer-ho. Segons dades de l’OMS, les al·lèrgies formen part de les sis malalties més freqüents i són una de les malalties cròniques més prevalents en la infància. La seva extensió entre la població de grans ciutats avança ràpidament i es calcula que d’aquí a 10 anys més de la meitat de la població mundial patirà algun tipus d’al·lèrgia.
La més comuna és l’al·lèrgia al pol·len d’arbres, arbustos i gramínies, afecció estacional, segons l’època de pol·linització de cada planta, però que afecta vuit milions de persones a Espanya, segons la Societat Espanyola d’Al·lergologia i Immunologia Clínica (SEIAC). Els àcars, la floridura i els fongs que en forma d’espores floten a l’aire, la caspa animal de gossos, gats i mascotes domèstiques són causa d’al·lèrgies respiratòries. També poden produir al·lèrgia alguns aliments, que no s’han de confondre amb intoleràncies alimentàries. Així mateix, estan augmentant les al·lèrgies als antiinflamatoris, els analgèsics, i els antibiòtics.
¿Per què estan augmentant les al·lèrgies? La pol·lució ambiental i el canvi climàtic estan alterant el patró de les al·lèrgies respiratòries. Les temperatures més càlides comporten períodes de pol·linització més llargs, fet que augmenta el nombre de pacients afectats per al·lèrgia al pol·len. La contaminació atmosfèrica augmenta en períodes d’anticicló sense pluges. Comporta un increment del nombre de partícules petites en suspensió derivades de la combustió de dièsel, gasolines i incineradores, que passen directament al sang a través dels alvèols, perquè la seva diminuta mida ho permet. Això produeix una agressió més forta sobre l’arbre pulmonar de les persones més fràgils, com passa durant la infància.
En les al·lèrgies alimentàries influeix l’augment del consum de productes processats en lloc del consum de fruita i verdura de proximitat. Aquest factor, com també ho fan els antibiòtics, altera la flora intestinal modificant la microbiota i la immunitat, especialment en la infància, quan el sistema immunitari es troba en desenvolupament.
¿La medicina està preparada per fer front a aquesta nova realitat, provocada per la mala intervenció de l’home sobre el planeta? ¿Qui decideix les especialitats mèdiques que es necessiten? ¿Es decideixen en funció de les necessitats d’assistència de la població o en funció dels interessos creats pels mateixos especialistes? Està clar que en aquest moment les necessitats reals d’especialistes en patologies cròniques, i l’al·lèrgia n’és una, no estan conforme amb els oferiments del sistema MIR. El sistema sanitari públic, joia de les polítiques públiques a Espanya des d’Ernest Lluch, hauria de planificar la seva oferta de serveis en funció de les necessitats reals, basant-se en les dades epidemiològiques de què disposem, que haurien d’ajudar a coordinar l’oferta sanitària pública davant les noves epidèmies del segle XXI.
