PublicacionsXarxa de Científiques Comunicadores

Gairebé totes les científiques que van contribuir a descobrir els elements són grans desconegudes

ADELA MUÑOZ PÁEZ | Article original

Tot i que l’autoria de la taula periòdica, el 150è aniversari de la qual celebrem aquest any, és majoritàriament masculina, en la seva construcció també hi va haver dones. La primera és Maria Dmitrievna Mendeleeva, mare del creador de la taula que va donar literalment la seva vida perquè el seu fill petit pogués dedicar-se a la ciència. La més coneguda i la que més mèrits té per ser considerada dona ‘elemental’ de la taula periòdica és Maria Sklodowska-Curie, codescobridora dels elements químics poloni i radi el 1898, i inspiradora, juntament amb Pierre Curie, del nom d’un tercer element químic, el curi, descobert el 1944.

Malgrat ser la científica més coneguda i reconeguda de la història, el dubte de si reunia els mèrits per haver guanyat dos premis Nobel ha entelat la glòria de qui per a alguns no va ser més que una assistent avantatjada del seu marit. Un examen detallat de la seva vida i obra mostra que tenia mèrits més que suficients: ella va ser la que va decidir investigar els llamps descoberts per Becquerel, la que va donar nom al fenomen i la que va arrencar a Pierre, un científic genial, de la seva pròpia investigació sobre magnetisme i el va convèncer perquè col·laborés amb ella en un camp d’investigació tan nou que va obrir la porta a un món desconegut, el del nucli atòmic. També va ser ella la que va quantificar la intensitat dels llamps, cosa que li va permetre deduir que en el mineral pechblenda hi havia d’haver un element químic nou que al final van resultar ser dos: el poloni, anomenat així en honor al seu país natal, i el radi.

Nobel només per a ell

Seguint en l’àmbit de la química/física nuclear, la investigadora austríaca Lise Meitner, juntament amb Otto Hahn, va descobrir el 1918 un isòtop (element amb el mateix nombre atòmic, però diferent massa) del protoactini, o progenitor de l’element actini, és a dir, aquest últim element s’obté per desintegració radioactiva del protoactini. En el seu honor es va anomenar l’element meitneri, descobert el 1982. Tot i que Lise i Otto van formar una parella científica tan productiva com la de Maria i Pierre, Otto no va tenir la gallardia de plantar-se davant del comitè del Nobel perquè reconeguessin el mèrit de Lise, per la qual cosa el 1945 va obtenir en solitari el premi Nobel de física pel treball que va portar al descobriment del fenomen de la fissió nuclear, que havia sigut realitzat pels dos.

El 1925, la investigadora alemanya Ida Noddack va descobrir, juntament amb el seu marit Walter Noddack, el reni, anomenat així en honor a la seva terra, Renània, quan ell era director del grup de química de l’Institut Tecnològic de Física i Química de Berlín i Ida treballava per amor a l’art, una situació similar als Curie fins a la recepció del primer Nobel. No obstant, Walter no va defensar la rellevància del treball de la seva dona, i quan aquesta el 1934 va proposar l’existència del procés de fissió nuclear ningú li va fer cas i el fenomen va ser ‘descobert’ el 1939 per Lise Meitner i Otto Hahn.

La investigadora francesa Marguerite Perey va ser la descobridora de l’últim element “natural” és a dir, no obtingut en un reactor nuclear.  El va identificar el 1939 quan treballava com a assistent de laboratori d’Irène Joliot-Curie i el va anomenar franci en honor al seu país natal. Va ser el començament d’una gran carrera científica que la va portar a ser la primera dona membre de l’Acadèmia de Ciències Francesa, cosa que no van aconseguir ni Maria Sklodowska, amb els seus dos premis Nobel, ni la seva filla Irène Joliot-Curie, guanyadora del tercer premi Nobel de la família pel descobriment de la radioactivitat artificial.

Les dues Maries, Lise, Ida i Marguerite són algunes de les dones que van contribuir a la construcció de la taula periòdica, malgrat que gairebé totes són grans desconegudes. I és que, tot i que la ciència ha sigut l’activitat més masculinitzada al llarg de la història amb l’excepció de la guerra, en tots els àmbits científics trobem dones, però la seva autoria ha sigut sistemàticament esborrada. En un raonament pervers, l’absència de contribucions en ciència, arts o tècnica, s’ha fet servir com a prova de la seva inferioritat intel·lectual. En la setmana posterior a la del 8-M, dia en què els carrers espanyols es van inundar d’una marea violeta en defensa dels drets de les dones, reivindiquem els noms i els assoliments d’aquestes cinc dones elementals de la taula periòdica.