Què tenen en comú els Barraquer, els Brugada, en Corachán, en Gil-Vernet i en Gimbernat? Tots tenen epònims mèdics catalans recollits al llibre Contribucions dels metges catalans a la medicina. Una visió a través dels epònims i que vam presentar el 9 de desembre a Vic
ELISABET SERÉS | Article original
Un epònim mèdic (del grec eponymos, que vol dir ‘anomenat per’ o ‘a causa de’) és, segons el Diccionari Enciclopèdic de Medicina, el nom que es dona a una malaltia, símptoma o signe, accident anatòmic, intervenció, etc., que deriva de la persona a la qual s’atribueix el seu descobriment o primera descripció, com és el cas de la síndrome dels Brugada, l’operació de Barraquer o facoèrisi i la gastropèxia de Corachán, entre altres.
Els epònims també poden formar-se a partir d’altres noms propis, com el d’institucions o ciutats, com en el cas de la taulinoplàstia, una intervenció quirúrgica correctora que rep el nom de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell. Tot i que els epònims en general es poden fer servir en qualsevol disciplina, des de l’art fins a la tecnologia, és en l’àmbit mèdic on trobem molts exemples.
Durant més de 20 anys, Josep-Eladi Baños i Elena Guardiola han recopilat i publicat més d’un centenar d’epònims mèdics d’origen català a Annals de Medicina, sota la sèrie Eponímia mèdica catalana. Cada article inclou no només l’origen i descripció de l’epònim sinó també la biografia personal del protagonista i la seva trajectòria laboral i el context del descobriment dins la seva època.
És gràcies a aquest treball tan exhaustiu que l’any 2004 la Fundació Dr. Antoni Esteve va publicar el primer número de la seva sèrie ‘Quaderns’ en què els autors van seleccionar els 21 epònims mèdics publicats més rellevants. Posteriorment, la col·laboració es repetiria els anys 2011 i 2016 publicant un total de tres volums que recullen més d’una setantena d’epònims mèdics d’origen català.
La projecció d’aquestes publicacions es va limitar al territori català, però donada la rellevància internacional d’alguns dels epònims i de les personalitats al darrere d’aquests epònims, el 2021 es va decidir fer un pas més i divulgar la cultura mèdica catalana més enllà del propi territori a través d’una nova publicació. El llibre Catalan physician’s contributions to medicine: a historical view through eponyms és un recull en anglès dels 23 epònims mèdics catalans amb més projecció internacional del centenar d’epònims mèdics recopilats per Guardiola i Baños.
En les seves pàgines es pot veure l’origen i història d’epònims àmpliament coneguts com el mètode Trueta, pel tractament de fractures obertes desenvolupat durant la Segona Guerra Mundial, i el lligament de Gimbernat, que es descriu als llibres d’anatomia. Un dels epònims poc coneguts, però històricament rellevants són les tècniques i procediments desenvolupats per Frederic Duran i Jordà, conegudes com a mètode Duran, que permetien l’extracció de sang de forma asèptica i conservar-la i mantenir-la biològicament activa per poder administrar-la fins dues setmanes més tard. Aquest mètode no només va salvar vides durant la Guerra Civil Espanyola, la Segona Guerra sino-japonesa i la Segona Guerra Mundial, sinó que també va permetre la creació de bancs de sang.
Entre els epònims més destacats s’inclou la síndrome de Brugada, descrita pels tres germans Brugada, una condició genètica que provoca la mort sobtada. Tres generacions de la família Barraquer també van originar diversos epònims, coneguts en global com les tècniques de Barraquer, que inclouen diverses intervencions oftalmològiques pioneres que van ajudar a recuperar la vista a moltes persones.
El llibre inclou nombroses imatges històriques que permeten mantenir la memòria dels seus protagonistes. Editat en format paper i electrònic, és un document que permet fer valdre la cultura mèdica catalana i les seves aportacions.
El 9 de desembre passat es va presentar a Vic el llibre en anglès Contribució dels metges catalans a la història de la medicina. Una visió a través dels epònims. L’acte, obert al públic, va tenir lloc a la Sala de la Columna de l’Ajuntament de Vic, amb intervencions d’Elena Guardiola i Josep-Eladi Baños, i de diversos representants del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, de l’Ajuntament de Vic, de la Facultat de Medicina de la Universitat de Vic – UCC. Durant la presentació es va repartir una còpia d’aquesta edició limitada a tots els assistents.
Anteriorment, el 20 d’octubre passat, es va presentar a la Sala Gimbernat de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i va comptar amb la presència del conseller de Salut, el Dr. Josep Maria Argimon i Pallàs, juntament amb el president de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, el Dr. Josep A. Bombí i Latorre; el president de L’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, el Dr. Joan Sala i Pedrós, i el president de la Fundació Dr. Antoni Esteve, el Dr. Antoni Esteve i Cruella.
El llibre Catalan physician’s contributions to medicine: a historical view through eponyms es pot descarregar de forma gratuïta a través d’aquest enllaç.
