POL MORALES | Article original
La pandèmia global ens ha donat moltes lliçons i una d’elles ha estat, sens dubte, que no passa res, absolutament res, per sortir en els mitjans de comunicació. La comunitat científica s’ha obert com mai a la premsa, amb intervencions diàries i des de tots els canals possibles, per donar la cara i expressar a la ciutadania les certeses i les incerteses al voltant de la COVID-19. La ciència per fi s’ha despullat i ha mostrat els seus encants i les seves vergonyes, baixant del pedestal en què còmodament se situava per explicar de forma clara i honesta el funcionament del seu mètode. I la tasca pedagògica sembla que està funcionant.
Si quelcom hem tret de positiu d’aquesta crisi sanitària és el trencament de la barrera que acostuma a separar la comunitat científica dels mitjans de comunicació. Els debats sobre periodisme científic de la Fundació Dr. Antoni Esteve, nascuts precisament per establir un pont de diàleg entre ambdós col·lectius, sempre coincidien en una mateixa percepció. Existia un cert recel per part del personal científic envers la tasca dels periodistes mentre aquests, per la seva banda, demandaven més la seva col·laboració a l’hora d’abordar els temes científics.
Tot i que l’oferta de cursos d’especialització en matèria científica per a periodistes és extensa, no passava el mateix a la inversa. El personal sanitari, tant de l’àmbit de la investigació com de l’assistencial, segueix sense conèixer en gran part el funcionament dels mitjans de comunicació. Justament dels debats sobre periodisme científic de la Fundació Dr. Antoni Esteve va sorgir la idea de crear un curs que facilités l’enteniment de la tasca periodística per part de la comunitat científica i va sorgir també la periodista de televisió que lideraria el projecte: Graziella Almendral.
Així naixia el 2011 El científic davant els mitjans de comunicació, un curs de la Fundació Dr. Antoni Esteve en col·laboració amb Indagando TV i l’Institut RTVE que ha acabat obtenint també la confiança del CSIC. Deu anys més tard i amb quinze edicions a la seva esquena, el curs segueix contribuint a millorar l’entesa entre dos àmbits que, s’ha demostrat, es poden entendre.
Com ho aconsegueix? Durant dos dies intensius, els participants del curs s’endinsen en el dia a dia d’una redacció periodística per tal d’entendre el seu funcionament i les particularitats del seu llenguatge. Per això, compta amb les instal·lacions que la radiotelevisió pública espanyola destina a la formació dels seus professionals. D’aquesta manera, les científiques i els científics tenen l’oportunitat de trepitjar un plató de televisió o un estudi de ràdio i familiaritzar-se així amb les rutines periodístiques, a través de tres pràctiques immersives que condueixen periodistes especialitzats. Durant el curs, s’elabora una notícia per a un informatiu de televisió, un butlletí científic de ràdio i es simula una roda de premsa a partir d’una crisi sanitària real.
“La redacció d’un informatiu de televisió és com una subhasta on hem de ser capaços de col·locar una notícia sobre ciència, tenint com a competència la política o els successos. Hem de ser capaços, per tant, d’explicar una història”, afirma la periodista científica Graziella Almendral, coordinadora del curs i responsable de ciència durant deu anys a Antena 3 Noticias. A més de la televisió i la ràdio, el curs també explora altres àmbits com la comunicació corporativa (indispensable avui en dia a qualsevol institució científica), el reportatge i la divulgació per internet.
A més de Graziella Almendral, altres sis professionals en actiu, tant de RTVE com d’altres mitjans, s’encarreguen de mostrar al col·lectiu científic les claus de la seva feina com a periodistes. Miguel Ángel Martín, director de l’Institut RTVE a Barcelona i professor de Comunicació Audiovisual i Publicitat a la UAB, tracta sobre la importància del llenguatge a les entrevistes de televisió, mentre que Pablo Batista, de la Cadena SER, se centra en les peculiaritats del llenguatge radiofònic.
La comunicació corporativa corre a càrrec de Marc de Semir, actual director de comunicació de la Fundació Bertelsmann i que des de 2001 i durant més de deu anys ha estat director de comunicació i relacions internacionals del grup Hospital Clínic de Barcelona, mentre que la comunicació social des de les institucions públiques està en mans de Jaime Pérez del Val, de Cultura Científica del CSIC. Per la seva banda, Ana Montserrat Rosell, directora del programa de divulgació tres14 de La 2, aporta la seva experiència en el gènere documental y del reportatge. Per últim, la coordinadora de l’Agència SINC, Pampa García, s’ocupa dels continguts científics a internet i mitjans interactius.
El curs es complementa amb el Quadern de la Fundació Dr. Antoni Esteve El científico ante los medios de comunicación. Retos y herramientas para una cooperación fructífera, que no només inclou les presentacions de tots els professors del curs sinó que també inclou altres professionals de la comunicació, ampliant el focus a la premsa escrita, internet i els nous suports.
Les inscripcions per a una nova edició del curs a Barcelona ja són obertes. En concret, tindrà lloc els pròxims 20 i 21 d’octubre als estudis d’RTVE a Sant Cugat del Vallès. Enguany, també se celebrarà una segona edició a Madrid els pròxims 17 i 18 de novembre a la seu de l’Institut RTVE. Dues noves oportunitats per perdre la por als mitjans de comunicació i comprovar que es pot divulgar ciència a la ciutadania amb les eines dels periodistes i amb total rigor.
