Fins a anys recents no s’han conegut els efectes secundaris negatius del consum del cànnabis
CARME VALLS | Article original
Davant de la proposta de legalitzar l’ús recreatiu del cànnabis, sento que la decisió no s’ha examinat de forma suficient, i que, parafrasejant Hannah Arendt, es tracta d’una nova banalització del mal. Tot i que es vulgui equiparar aquesta legalització a l’ús del tabac i de l’alcohol, hem de reconèixer que fins a anys recents no s’han conegut els efectes secundaris negatius del seu consum sense límits. I el consum del cànnabis té efectes secundaris que s’han de conèixer abans de consumir.
El primer efecte del seu consum és l’augment de la freqüència cardíaca en la majoria dels casos d’una a tres hores després del seu ús, el que produeix més risc de miocardiopaties en persones predisposades. També es produeix pèrdua de memòria immediata, alteracions de l’equilibri, de l’orientació espacial, dificultats per realitzar tasques de coordinació motriu i dificultats per caminar. A més, té un efecte disruptor endocrí, amb atròfia de testicle en homes i alteració del cicle en dones. Ja en animals d’experimentació, l’exposició al THC (tetrahidrocannabinol), el principi actiu de la droga recreativa, abans del naixement, condiciona trastorns en la memòria i l’aprenentatge, amb canvis estructurals en l’hipocamp (la zona cerebral de la memòria). A Nova Zelanda, s’ha comprovat una pèrdua de vuit punts de coeficient intel·lectual en adults que havien consumit intensament durant l’adolescència.
Consumidors adolescents
L’epidemiòleg Juan Ramón Villalbí, a l’estudiar els patrons de consum dels adolescents, assenyala que hi ha una relació directa entre el consum de cànnabis i la incidència posterior de trastorns psicòtics, amb un excés de risc d’un 40%, relacionat amb la dosi de THC, la freqüència de consum i l’inici precoç. Comprova que una part dels consumidors adolescents pateix efectes adversos en les seves vides, com el fracàs escolar.
François Legault, primer ministre de Quebec ja ha proposat modificar la llei canadenca, acabada d’aprovar, exigint augmentar la majoria d’edat dels compradors als 21 anys, i no als 18 anys actuals, perquè l’Associació Mèdica Canadenca ho ha recomanat per evitar els danys als cervells dels adolescents que s’estan formant. No és el mateix l’ús mèdic controlat i depurant el principi actiu que especialistes com el doctor Mariano García de Palau realitzen des de fa anys, que l’ús recreatiu sense límits clars, ja que és ben conegut que el consum crònic augmenta la tolerància i les dosis han de ser incrementades continuadament per obtenir el mateix efecte. S’ha comprovat, a més, que per a molts adolescents la iniciació al cànnabis suposa la porta d’entrada a altres drogues de més nivell tòxic, ja que si al món que els envolta li sembla recreatiu el consum i, per tant banal, no han de tenir por de les conseqüències. Si com a mínim la venda fos en farmàcies com a l’Uruguai, els efectes secundaris haurien de constar en l’envasament. La venda privada, que és l’anunciada, espera generar milers de milions de beneficis com ha passat a Colorado. ¿A qui beneficiem? ¿Qui es recrearà en realitat?
