El seu ús en medicina es va estendre gràcies als metges que van anticipar els avantatges d’ús i es van dedicar a posar a punt fonts de raigs X per atendre els pacients
ADELA MUÑOZ PÁEZ | Article original
A la tornada de vacances cal fer revisions mèdiques i en algunes d’aquestes es fan servir raigs X. Mamografies, revisions dels aparells digestiu i respiratori, fractures, etc. Els raigs X formen part de l’exercici rutinari de la medicina i en la seva ocupació se segueixen rigorosament els protocols de protecció per evitar els efectes indesitjats, especialment en el personal sanitari que els utilitza diàriament. Avui resulta sorprenent recordar que disposem d’aquesta potent eina de diagnòstic i teràpia des de fa poc més d’un segle, i que fa tan sols cinquanta anys dedicar-se a la radiologia era una ruleta russa en què el metge tenia moltes probabilitats de desenvolupar càncers que se’ls menjaven els dits de les mans, les mans senceres i després els mataven.
Tot va començar el 28 de desembre de 1895, el mateix dia que els germans Lumière van fer la primera sessió pública a París del seu famós cinematògraf, quan Wilhelm Röntgen, professor de física de la universitat alemanya de Wurzburg, va fer pública l’existència dels raigs X. Els havia descobert mentre estudiava els raigs catòdics, anomenats així perquè sortien del càtode o elèctrode negatiu, que es produïen en tubs de vidre que contenien gasos a molt baixa pressió sotmesos a una descàrrega elèctrica; poc després es demostraria que els raigs catòdics eren raigs d’electrons. Mentre feia aquests experiments, Röntgen va observar que, juntament amb els raigs catòdics, es produïen uns raigs en què ningú havia vist perquè eren invisibles; ell es va adonar de la seva existència perquè van fer brillar una pantalla fluorescent que hi havia en una taula veïna per casualitat. ¡Els nous raigs eren capaços de travessar les parets del tub!
Després d’aquest descobriment fortuït, Röntgen es va tancar al seu laboratori durant sis setmanes, sense sortir-ne ni per menjar ni per dormir, fins a confirmar la seva existència i identificar les seves propietats. El fet que els raigs X permetessin veure el cos humà per dins, com va posar de manifest la radiografia de la mà de Bertha Röntgen, va atraure l’atenció de la classe mèdica i va fer volar la imaginació del públic en general. Per això, malgrat la precarietat de les comunicacions de l’època, la notícia va donar la volta al món uns dies després de fer-se pública i al cap de poc temps els raigs X es feien servir per localitzar objectes empassats per accident, bales, així com per identificar fractures. També van començar a utilitzar-se com a tractament de tumoracions malignes, i fins i tot amb finalitats comercials insospitades: a moltes sabateries hi va haver fonts de raigs X per evitar als clients la molèstia d’haver d’emprovar-se les sabates.
La curiositat
El seu ús en medicina es va estendre gràcies als metges que van anticipar els avantatges d’ús i que es van dedicar a posar a punt fonts de raigs X per atendre els pacients, així com els protocols d’ús. Alguns d’aquests metges, com el doctor Antoine Béclère, un immunòleg francès que va començar a utilitzar-los per diagnosticar tuberculosi, van haver d’aguantar que els seus col·legues diguessin que estaven «deshonrant el cos mèdic convertint-se en vulgars fotògrafs». Malgrat les protestes dels metges refractaris a les innovacions, la gran utilitat dels raigs X en múltiples camps de la medicina va fer que el seu ús s’acabés per imposar. Posteriorment, quan es van posar de manifest els perills que portaven, el personal sanitari va canviar dràsticament la seva manera d’utilitzar-los i les dosis de radiació rebudes pels pacients es van ajustar al mínim imprescindible.
Röntgen va rebre el primer premi Nobel de Física l’any 1901, amb tot mereixement, pel descobriment dels raigs X. Però ¿què va ser el que el va portar a descobrir-los? Ell no tenia cap vinculació amb la medicina, a més que era impossible que pogués imaginar les aplicacions que els raigs misteriosos hi podrien tenir. És més, ni ell ni ningú havia intuït l’existència dels raigs X.
El que li va permetre descobrir-los va ser la curiositat. D’entrada, la curiositat per saber més sobre els raigs catòdics i una vegada que va haver descobert els nous raigs, la curiositat per saber més sobre aquests.
El descobriment dels raigs X és un exemple excel·lent que la ciència fonamental, la que es fa sense estar enfocada a resoldre un problema concret, sinó simplement amb l’objectiu d’entendre millor el món que ens envolta, és la que de veritat pot canviar el món. Com, de fet, van canviar el món uns raigs tan misteriosos que van ser denominats ‘X’, el símbol fet servir per a les variables desconegudes en matemàtiques.
*Catedràtica de Química Inorgànica de la Universitat de Sevilla i membre de la Xarxa de Científiques Comunicadores.
