Una reflexió sobre el moment en què es troba el periodisme biomèdic a l’actualitat. Amb aquesta frase es podria resumir la filosofia de l’última reunió organitzada per la Fundació Dr. Antoni Esteve en col•laboració amb l’Observatori de la Comunicació Científica de la UPF. La jornada va tenir lloc el passat 7 d’octubre a S’Agaró, Girona, i es va dividir en tres exposicions de temàtiques ben diferenciades que van donar lloc a discussions posteriors entre els 28 participants de la reunió.
Gemma Revuelta, de l’Observatori de la Comunicació Científica, es va encarregar d’obrir la jornada amb una exposició sobre les fonts d’informació. Mitjançant diferents estudis i enquestes, com l’Eurobaròmetre, va aconseguir posar en entredit alguns pressupostos que encara es mantenen en l’actualitat. Per exemple, que els mitjans de comunicació ocupen un lloc preferent com a font d’informació de la societat en temes científics. Més aviat al contrari. Mitjans, governs i partits polítics estan a la cua en l’índex de confiança dels ciutadans, els quals prefereixen la informació que els proporcionen les organitzacions mèdiques, sanitàries o les institucions com la universitat. Un altre tòpic desmentit és que la televisió respon a la demanda del nou públic de la comunicació. En realitat, aquest cada cop exigeix una informació més directa i individualitzada i prefereix una recerca activa, preferentment a través d’Internet.
Per la seva banda, Erik Cobo, del departament d’Estadística e Investigació Operativa de la UPC, va tractar de puntualitzar alguns dels errors més comuns a l’hora d’interpretar les dades estadístiques als mitjans de comunicació. Per fer-ho, es va encarregar de precisar alguns dels conceptes clau de l’estadística i de relativitzar els resultats que aquesta ciència ens sol proporcionar. Així, per exemple, va afirmar que no existeixen veritats científiques, sinó que sempre ens trobem davant models que, com a tals, només són aproximacions a la realitat susceptibles de millorar-se. Erik Cobo també es va qüestionar fins a quin punt es poden extrapolar les dades estadístiques a la població externa.
Per últim, Rafael Bravo, del centre de salut Sector 3 de Getafe, va parlar sobre la revolució que ha suposat l’arribada d’Internet. A més d’enumerar els avantatges d’aquest mitjà de comunicació relativament recent, com la millora de l’accesibilitat, també va plantejar alguns dels inconvenients, com per exemple, la dubtosa qualitat de la informació científica. Per a aquest metge, la qualitat no és diferent que la d’altres mitjans sinó que simplement l’accés a la informació és molt més fàcil i això comporta la consulta de tot tipus d’informacions, amb i sense qualitat. Per això, va plantejar si és necessari que algú controli o validi la informació que s’edita a Internet.
Evidentment, les tres ponències van generar una gran quantitat d’opinions entre els 28 assistents a aquesta reunió, entre ells científics i representants de diferents mitjans i agències de comunicació. Tant les discussions com el contingut d’aquestes tres exposicions es recolliran en un pròxim número dels Quaderns de la Fundació Dr. Antoni Esteve.
