La farmacologia social pretén analitzar l’impacte que tenen els factors socials i culturals en l’ús i els efectes dels medicaments. En una societat cada cop més autoconsumidora de fàrmacs com és la nostra, es fa imprescindible analitzar la relació entre aquestes substàncies i la població i les seves possibles conseqüències. Un aspecte que, tot i la seva importància, no acostuma a tractar-se als fòrums habituals de discussió científica.
Deu experts de diferents àmbits i institucions es van trobar en aquesta taula rodona organitzada per la Fundació Dr. Antoni Esteve el 26 de maig passat a l’Hotel Front Marítim de Barcelona i en què es van tractar sengles temes sobre farmacologia i societat. La proyección social del medicamento la van moderar Josep-Eladi Baños i Joan Bigorra, ambdós del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra.
Magí Farré, de la Unitat de Farmacologia de l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica, va obrir la taula rodona amb una sessió orientada a delimitar la definició de fàrmac del benestar, és a dir aquell medicament que millora la qualitat de vida en lloc de curar o alleujar una determinada malaltia. Es tracta d’una categoria tan àmplia que dins del mateix sac hi podem trobar des dels fàrmacs antidepressius fins als productes relacionats amb l’estètica i la bellesa, passant també per les drogues d’abús legals i il•legals.
Sobre aquest últim punt va tractar precisament la ponència del seu col•lega de departament Sergio Abanades. Després de fer un repàs per algunes de les substàncies il•legals que predominen en els entorns més festers, la conclusió que se’n pot desprendre és que la frontera entre medicament i droga és més aviat difusa, sobretot si tenim en compte que les drogues actuals són vells fàrmacs reciclats.
Antonio Vallano, de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, va abordar un altre tipus de fàrmacs del benestar, els afrodisíacs, que, tot i no comptar amb una definició oficial, es podrien dividir entre aquells que s’utilitzen per a estimular l’apetit sexual i aquells altres d’aplicació terapèutica. Medicaments que, ara per ara, es dirigeixen quasi en exclusiva als homes, a l’espera que es dissipi la discussió científica sobre si existeix o no la disfunció sexual femenina.
”Tenim una població excessivament narcotitzada”. Així ho afirma Vicente Baos, del centre de salut Collado-Villalba de Madrid, després de donar algunes dades que indiquen, per exemple, que més d’un terç de les dones espanyoles majors de 75 anys consumeixen psicofàrmacs. En la seva opinió, hem d’educar la població per a que millori la seva qualitat de vida sense recórrer amb tanta facilitat als tractaments farmacològics.
Per la seva banda, Maria Isabel Loza, de la Universitat de Santiago de Compostela, va tractar un dels temes més preocupants de la farmacologia social: l’automedicació. Després d’aclarir alguns dels conceptes relacionats, com l’autocura o l’autoprescripció, va destacar que en determinats casos l’automedicació responsable pot ser favorable per al pacient, tot ressaltant la necessitat d’una millora en la qualitat de la informació.
Com influeix la predisposició genètica en la nostra reacció als medicaments és la qüestió que va desenvolupar Julio Benítez, de la Universitat d’Extremadura. Les diferents reaccions de l’organisme davant de determinades substàncies, va plantejar, posa en entredit l’eficàcia de mesures com l’establiment d’uns índex d’alcoholèmia, ja que els efectes d’un determinat nivell poden resultar nocius per a uns i innocus per a tants altres.
Viagra, Xenical i Tamiflu són els medicaments estrella a Internet. Els tres, en canvi, requereixen prescripció mèdica. L’spam farmacèutic suposa un total del 50 % del correu no desitjat que cada dia irromp a les nostres bústies virtuals. Bona part dels productes de què fan publicitat són falsificacions exactes de medicaments que els laboratoris posen a la venda. Són només dos exemples dels reptes que suposa la irrupció d’Internet per al bon ús del fàrmac i que va plantejar Antonio Salgado, de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron.
Sobre un altre mitjà de comunicació, en aquest cas considerat convencional, i els medicaments va tractar la xerrada de Gonzalo Casino, redactor del diari El País. En la seva opinió, és necessari que els periodistes, davant l’allau de temes imposats des d’altres instàncies, proporcionin al lector informació més enllà dels comunicats de premsa i valorin en les seves notícies tant els beneficis com els riscos.
Un aspecte aparentment tan simple com la forma de presentació d’un fàrmac pot repercutir en els seus efectes. Ana Macedo, de la consultoria científica Keypoint (Lisboa), va detallar un estudi mundial en què es posava de manifest que les diferències culturals influeixen en la percepció dels medicaments, però també va evidenciar que existeixen formes de presentació esteses globalment, com per exemple l’associació d’un analgèsic amb una pastilla blanca.
Per últim, Fernando García Alonso, de la Direcció General de Farmàcia i Productes Sanitaris, va parlar de les interaccions entre llei, ciència i percepció social. Interaccions, en la seva majoria, incoherents. El dopatge a l’esport li va servir d’exemple per a argumentar que moltes normes polítiques no estan sustentades pel coneixement científic i que, per tant, contribueixen a una percepció social errònia.
Totes aquestes ponències, juntament amb les discussions que es van generar durant la reunió, donaran forma pròximament a una nova Monografia Dr. Antoni Esteve.
