· La Fundació Dr. Antoni Esteve publica una nova entrega de la sèrie sobre epònims mèdics catalans
· Inclou a 19 metges dels últims 300 anys que han posat nom a 57 símptomes físics, síndromes o malalties
· El bàlsam català, la tècnica de Prats o l’anell de Puig Massana són alguns dels epònims incorporats
· El llibre es pot descarregar de forma gratuïta al web de la Fundació Dr. Antoni Esteve: https://www.esteve.org/ca/libros/eponimia-medica-catalana-iv/
En medicina, es comú denominar símptomes físics, síndromes o malalties amb el nom d’aquelles personalitats que les van descobrir per primer cop. És el que es coneix com a epònims. Després de recopilar un centenar de contribucions de metges catalans en la història de la medicina al llarg de vint anys i de presentar-los internacionalment a través del llibre Catalan physicians’ contributions to medicine: a historical view through eponyms, Elena Guardiola i Josep-Eladi Baños segueixen amb la seva tasca d’investigació històrica i presenten ara el quart volum de la sèrie Eponímia mèdica catalana.
Aquesta nova publicació, que consta de 20 capítols, inclou a 19 metges dels últims 300 anys i que han generat 57 epònims. Alguns d’ells es mantenen vius en la pràctica clínica, com és el cas de les glàndules de Bartrina-Motz, en el camp de l’anatomia, o la tècnica de Prats i l’anell de Puig-Massana, tècniques quirúrgiques encara vigents. El llibre també inclou altres epònims com el bàlsam català, emprat el segle XIX per al tractament de ferides, hemorràgies i hemoptisis i conegut amb aquest nom perquè es va inventar a la ciutat de Barcelona.
La publicació no només identifica els epònims mèdics d’origen català sinó que també aporta informació sobre què es descriu amb cada epònim i sobre la persona que dóna nom a aquesta terminologia mèdica. A més, cada capítol identifica la publicació original en la qual es descrivia per primera vegada allò que havia estat l’origen de l’epònim o en quin lloc s’havia fet servir per primera vegada, situant-los en el context en què s’havien originat i la realitat històrica d’aquells moments.
Elena Guardiola, membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, i Josep-Eladi Baños, rector de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, han identificat i estudiat des del 2004 més d’un centenar de metges catalans que han originat més de 300 epònims de tota índole. També han localitzat un bon nombre d’epònims que es corresponen amb el nombre del centre, hospital o ciutat on treballen els autors. També han descobert que hi ha una bona quantitat de plantes, insectes i altres animals que duen el nom de metges catalans, molts dels quals també foren importants botànics o naturalistes. A més de la seva tasca, han vist néixer i créixer alguns epònims que són contribucions molt rellevants de la nostra medicina actual.
“El nostre interès particular i compartit per la terminologia i el llenguatge mèdic, així com per la història de la medicina catalana, és el que ens va moure a recollir informació sobre epònims mèdics d’origen català”, apunten els autors. “Estàvem molt encuriosits per descobrir aquelles persones que havien destacat en algun aspecte de la medicina i per saber com, quan i perquè el seu nom havia quedat lligat com a part integrant del llenguatge mèdic”.
“Tots els epònims tenen un valor històric que ningú pot menystenir i, concretament dins la història de la medicina, el seu coneixement forma part del nucli del saber acumulat, del que n’hauríem de dir patrimoni eponímic”, conclou Lluís Guerrero i Sala, acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i director de la revista Gimbernat. Revista d’Història de la Medicina i de les Ciències de la Salut.
