Autor
Amb algunes de les consideracions que apareixen a continuació, el mes d’octubre passat Adriaan Ijzerman (Leiden/Amsterdam Center for Drug Research) començava, com a moderador, el desè Esteve Foundation Symposium que es va celebrar a S’Agaró (Girona). Durant tres dies i de forma intensiva, es van discutir les dades existents, les noves troballes i les perspectives de futur al voltant de l’agonisme invers. Es van presentar 23 ponències (una de les quals va defensar Pilar D’Ocon de la Universitat de València com a única representant espanyola) que amb les seves discussions corresponents es recullen en el llibre Inverse agonism, publicat per Elsevier Science.
A diferència dels textos clàssics de farmacologia, actualment les edicions més recents ja inclouen referències sobre l’agonisme invers. Aquest fenomen, si el podem anomenar així, està íntimament relacionat amb l’observació d’activitat espontània sense la presència d’un agonista en determinats receptors acoblats a la proteïna G (GPCR). És el que es coneix com ‘activitat independent de l’agonista’ (agonist-independent activity) o ‘activitat constitutiva’ (constitutive activity).
Va ser l’any 1989 quan Tommaso Costa, present en aquest simposi, descrivia per primer cop un nou tipus d’antagonistes, els agonistes inversos, definits com a substàncies que s’unien al receptor però que inhibien la GTPasa , a diferència dels agonistes (que l’activaven) o els antagonistes (que no la modificaven). Aquestes troballes van conduir a la necessitat de replantejar-se la classificació dels fàrmacs segons la seva interacció amb els receptors. De les presentacions i llargues discussions que van tenir lloc durant el simposi es va poder deduir que mentre algunes dades mancaven d’una sustentació científica suficient, altres estaven ja definitivament fonamentades. Entre ambdós extrems, apareixen una sèrie de dubtes que amb el temps s’espera aclarir.