Debates sobre periodismo científico. En torno a la cobertura informativa del SARS

En un any marcat informativament per la grip aviària, no està de més fer la vista enrere per comprovar que fa només dos anys va succeir un fenomen que hi guarda moltes semblances. L’aparició d’una malaltia d’origen desconegut en una regió del sud de la Xina i la seva propagació posterior cap a diferents països occidentals feia saltar totes les alarmes internacionals davant la possibilitat d’una pandèmia global. Es tractava de la Síndrome Respiratòria Aguda Greu, més coneguda com a SARS.

La Fundació Dr. Antoni Esteve publica ara un llibre que intenta analitzar amb la perspectiva que concedeix el pas del temps la cobertura informativa que es va fer d’aquesta malaltia. Una malaltia que el 2003 va ocupar, només a Espanya, més de 1.200 textos informatius i 140 portades dels cinc diaris més importants. Una epidèmia que va infectar a més de 8.000 persones a 30 països dels cinc continents i que va provocar 812 morts.

Sobre la SARS va tractar el segon debat sobre periodisme científic organitzat per la Fundació al maig de l’any passat (el primer va girar al voltant de la seqüenciació del genoma humà) i tots els punts que s’hi van discutir es recullen en aquest Quadern de la Fundació Dr. Antoni Esteve número 4. Per això, s’ha comptat amb l’aportació de cadascun dels vuit participants en el debat.

Per una banda, quatre periodistes (Pere Gaviria, sotscap de la secció de Societat dels Serveis Informatius de Televisió de Catalunya, Pablo Jáuregui, cap de la secció de Ciència d’El Mundo, Pilar Perla, coordinadora del suplement científic Tercer Milenio de Heraldo de Aragón, i Gemma Revuelta, sotsdirectora de l’Observatori de la Comunicació Científicade la Universitat Pompeu Fabra), i per l’altra, quatre científics relacionats amb l’àmbit de les malalties infeccioses (Ildefonso Hernández, president de la Societat Espanyola d’Epidemiologia, Francesc Gudiol, del Servei de Malalties Infeccioses de la Ciutat Sanitària de Bellvitge, Jerónimo Pachón, de la Unitat Clínica de Malalties Infeccioses dels Hospitals Universitaris Virgen del Rocío de Sevilla, i José María Aguado, de la Unitat de Malalties Infeccioses de l’Hospital 12 de Octubre de Madrid).

Va ser la SARS una amenaça tan preocupant com per justificar la gran quantitat d’informació que s’hi va abocar? Van ser els mitjans de comunicació els que van jugar un paper determinant en la creació de l’alarma social o aquesta la va generar l’Organització Mundial de la Salut? Va ser correcta la cobertura informativa de l’epidèmia? Què ha après la societat de la SARS? Són algunes de les qüestions que es van tractar en aquesta reunió sobre periodisme científic i que es recullen en aquest llibre.

El Quadern inclou, a més de tots els continguts del debat, un resum explicatiu de l’evolució de la SARS i una recopilació de diferents articles sobre l’epidèmia que es van publicar a la premsa internacional (The Washington Post, Le Figaro, The Toronto Star, i The People’s Daily).