GONZALO CASINO / @gonzalocasino / gcasino@escepticemia.com / www.escepticemia.com
Sobre les exageracions amb reclam científic al voltant del microbioma i la salut
Després d’unes poques dècades d’intens escrutini científic de les possibilitats terapèutiques relacionades amb el microbioma i els probiòtics, pràcticament no hi ha malaltia aliena a aquest prometedor camp d’investigació. Per la seva banda, els mitjans de comunicació han acollit amb les mans obertes als “microbis amics”. I les xarxes socials i tota mena de pàgines web són avui camp abonat d’ideologies, presumpcions i missatges falsos o exagerats sobre els seus beneficis per a la salut. Potser el terme “probiòtic” hagi propiciat aquesta escalada d’exageracions (no vindria malament un estudi sobre les expectatives de salut associades a la semàntica d’algunes substàncies, com les vitamines i els probiòtics). Però la veritat és que bona part d’aquesta retòrica invoca el nom de la ciència ignorant l’evidència científica, molt limitada en aquest camp.
Encara que el focus està posat en les malalties intestinals (diarrea, malaltia inflamatòria intestinal, fetge gras, etc.), la panòplia de problemes de salut relacionats amb el microbioma i els probiòtics és amplíssima: obesitat, càncer, diabetis, depressió, aterosclerosi, asma , osteoporosi, autoimmunitat… sense faltar alguns clàssics de la literatura pseudocientífica com l’autisme o l’Alzheimer. En un recent estudi publicat en BMJ Open es van identificar fins a 138 suposats beneficis difosos en la premsa general que es llegeix als Estats Units i al Canadà.
Dels 830 articles analitzats (publicats en 41 diaris: 18 canadencs, 18 nord-americans i 5 britànics), la majoria (62,2%) abordava un sol tema sobre el microbioma i la salut, mentre el 11,8% abastava quatre o més . El tema més freqüent era la salut en general (34,2%), seguit de la salut digestiva (15,2%) i la immunitat (12,7%). A la mostra, gairebé tots els articles (89,2%) que tractaven dels beneficis associats al microbioma informaven a més d’accions que un pot realitzar per aconseguir-los. L’estudi detalla 87 accions, sent les quatre més esmentades prendre algun menjar o beguda (44,9%), prendre probiòtics (21,0%), evitar certs aliments (10,2%) i evitar l’ús d’antibiòtics (6, 6%).
Una troballa rellevant d’aquest treball és que només una mínima part (19%) dels articles de la mostra periodística discutia les limitacions de la ciència sobre el microbioma o les seves aplicacions a la salut. Com era d’esperar, són menys els articles que inclouen informació sobre aquestes limitacions entre els que tracten el microbioma des d’un punt de vista general (15,7%) que entre els que aborden algun aspecte concret (30,0%). Tot i que els articles periodístics esmenten sovint investigacions i citen a científics i professionals de la salut, la representació general de la investigació sobre el microbioma “sembla estar massa simplificada o molt exagerada, i serveix més aviat com a mitjà per promoure i validar les idees i els productes sobre l’estil de vida continguts en els articles”, segons els autors d’aquest estudi. També assenyalen amb encert que en gairebé la meitat (46,8%) dels articles en els quals era evident una crítica a la manca d’evidència es presentaves les limitacions com una simple qüestió d’investigació preliminar, el que pot donar peu a pensar que amb el temps acabarà arribant el suport científic.
Si així estan les coses a la premsa, on hi ha un filtre professional per depurar la informació, en el conjunt d’internet i en les xarxes socials estan molt pitjor. Els missatges sobre microbioma i salut són generalment menys ajustats a l’evidència, per més que moltes d’aquestes informacions incloguin referències científiques i suposades cites d’autoritat. La ciència, certament, s’invoca en molts llocs, però aquesta invocació és més una coartada o un reclam per a “vendre” uns beneficis que, excepte en comptats casos, estan lluny d’haver estat provats.
Autor
Gonzalo Casino és periodista científic, doctor en medicina i professor de periodisme a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Ha estat coordinador de les pàgines de salut del diari El País durant una dècada i director editorial d’Edicions Doyma / Elsevier. Publica el bloc Escepticemia des de 1999.
———————————–
Columna patrocinada per IntraMed i la Fundació Dr. Antoni Esteve
