GONZALO CASINO / @gonzalocasino / gcasino@escepticemia.com / www.escepticemia.com

Sobre les dues cares de la malnutrició generada per un sistema alimentari nociu

L’obesitat ha deixat de ser un problema característic dels països rics, de la mateixa manera que la desnutrició ja no afecta només als països pobres. A tot el món, s’estima que hi ha 2.300 milions de persones amb obesitat o sobrepès, i més de 150 milions de nens amb retards del creixement per desnutrició. El nou del nostre temps és que aquests dos problemes coexisteixen en els mateixos països, ciutats, comunitats, famílies i fins i tot individus, en diferents etapes de la seva vida. La sobrealimentació i la desnutrició són dos fenòmens interconnectats, originats per l’actual sistema alimentari global i superposats en la tercera part dels països amb menors ingressos, segons el demolidor informe The double burden of malnutrition publicat el passat 15 de desembre a The Lancet.

“Ens enfrontem a una nova realitat nutricional”, adverteix Francesco Branca, primer autor de l’informe i director del Departament de Nutrició per a la Salut i el Desenvolupament de l’OMS, en declaracions recollides en el comunicat de premsa de The Lancet. “Totes les formes de malnutrició tenen un denominador comú: els sistemes alimentaris, que no són capaços de proporcionar a totes les persones una dieta saludable, segura, assequible i sostenible. Per a canviar aquesta situació serà necessari actuar en tots els àmbits de l’alimentació, des de la producció i el processament, passant pel comerç i la distribució, la fixació de preus, la comercialització i l’etiquetatge, fins al consum i els residus. Totes les polítiques i inversions rellevants han de ser radicalment reexaminades”.

L’informe assenyala que 48 dels 126 països estudiats presenten simultàniament aquest doble problema de malnutrició, 14 dels quals no el tenien en la dècada de 1990. La desnutrició en els primers anys de vida (els 1.000 primers dies són els crucials) seguida sovint de sobrepès augmenta el risc de sofrir una sèrie de malalties no transmissibles i és també, un factor clau que impulsa les epidèmies mundials de diabetis tipus 2, hipertensió arterial, ictus i malaltia cardiovascular. A més, aquests efectes negatius poden passar d’una generació a una altra, perquè les mares obeses que van sofrir desnutrició de nenes tendeixen a tenir fills obesos i amb pitjor salut.

Un aspecte cridaner és l’escassa difusió que ha tingut l’informe en la premsa occidental en comparació amb la dels països menys rics: pràcticament només The Guardian i la BBC, entre els mitjans més rellevants, s’han fet eco. Potser és perquè el problema afecta principalment als països menys rics, perquè l’assumpte s’antulla massa complex per a despatxar-lo en una notícia (l’informe consta de quatre densos articles sobre la dinàmica de la malnutrició, l’etiologia i les seves conseqüències, les polítiques i els efectes econòmics) i perquè tampoc s’esbossa una estratègia clara per al canvi. El que sí que és clar és que és necessari el concurs de tots: des de l’ONU i la comunitat científica, fins als mitjans de comunicació, el sector privat i la societat civil en general.

Com assenyala l’informe, aquest estat de malnutrició s’explica pels recents i ràpids canvis ocorreguts en el sistema alimentari global i la falta d’exercici en el treball i els desplaçaments; i, en particular, per l’àmplia disponibilitat d’aliments i begudes ultraprocessats i de baix preu, que afavoreixen el guany de pes i afecten negativament les dietes dels nens i els escolars. El control de tota la cadena alimentària per empreses globals és, a més, un element clau que dificulta el canvi del sistema. Per això, en el manifest que signen els autors en The Lancet, es recalca que no s’ha de permetre que la indústria alimentària interfereixi en les polítiques públiques ni esbiaixi les evidències científiques.


Autor
Gonzalo Casino és periodista científic, doctor en medicina i professor de periodisme a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Ha estat coordinador de les pàgines de salut del diari El País durant una dècada i director editorial d’Edicions Doyma / Elsevier. Publica el bloc Escepticemia des de 1999.

———————————–

Columna patrocinada per IntraMed i la Fundació Dr. Antoni Esteve