Determinats pedòfils utilitzen tècniques de distracció similars a les utilitzades pels mags a l’escenari

SUSANA MARTÍNEZ-CONDE | Article original

Sisè fill en una família d’11 germans, Jimmy Hinton va néixer a Shanksville (Pennsylvania, EUA) el 1979, a un quilòmetre i mig de distància del camp on es va estavellar el vol 93 de United Airlines l’11 de setembre del 2001. La tragèdia de l’11-S, malgrat la seva proximitat física, no va ser la que exerciria l’impacte més greu en la família de Hinton. El cataclisme més terrible va arribar 10 anys més tard, el 2011, quan una germana de Hinton li va confessar que el pare de tots dos havia abusat d’ella sexualment durant la seva infància, i que la preocupava que hi hagués altres víctimes. Amb el recolzament de la seva germana i la seva mare, Hinton va presentar una denúncia contra el seu pare, John Wayne Hinton, antic pastor en la mateixa congregació rural de Somerset, Pennsylvania, en què actualment predica Jimmy.

Durant la investigació policial subsegüent, John Wayne va confessar haver abusat sexualment de 23 víctimes, totes amb edats entre els tres i els onze anys. Per aquests delictes va rebre una condemna de 30 a 60 anys de presó. Avui dia Jimmy Hinton col·labora amb associacions de víctimes i organismes policials per prevenir la incidència d’abús sexual a menors i alertar grups de risc. Entre les funcions de Hinton es troba instruir aquestes organitzacions sobre com identificar les tècniques encobertes que fan servir els abusadors, i intervenir-hi abans que es cometi un assalt a un menor.

Durant tot aquest temps, Hinton ha mantingut contacte amb el seu pare. “Em va trastornar que hagués sigut capaç d’abusar de tantes víctimes durant dècades”, explica. “Ell va ser pastor durant més de 30 anys, respectat per tota la congregació. Em va obsessionar que no ens haguéssim adonat dels seus abusos”. Després del judici i condemna de John Wayne, el Jimmy va llegir nombrosos treballs d’investigació sobre la pedofília, però el va decebre la falta de respostes dels especialistes. Mentrestant, John Wayne li escrivia des de la presó, dient-li que havia pogut abusar de les seves víctimes davant dels seus pares i de personal de guarderies. Hinton va deixar de preguntar-li al seu pare per què ho va fer, i va començar a qüestionar-se com ho va fer.

A la vista de tots

Les lectures de Hinton el van portar al llibre ‘Els enganys de la ment’ [escrit per Stephen Macknik i l’autora d’aquest article], sobre com funcionen els trucs de màgia en la ment de l’espectador. “Aquest llibre em va proporcionar un canvi de paradigma instantani”, assevera Hinton. “De sobte, tot va tenir sentit. Em vaig adonar que les investigacions [de Macknik i Martínez-Conde] sobre la màgia reflectien el que m’escrivia el meu pare sobre l’engany a la vista de tots”. 

Hinton planteja que determinats pedòfils utilitzen tècniques de distracció similars a les utilitzades pels mags a l’escenari. En aquests casos, que els pares es trobin al mateix recinte no és garantia de protecció als petits. Aquest va ser el cas de Larry Nasar, metge de les gimnastes olímpiques dels EUA, i acusat d’abusos sexuals a 250 nenes durant dues dècades.  

“Els pares de les víctimes mai van sospitar que un metge pogués cometre un assalt sexual estan ells a la sala”, indica Hinton, afegint que una situació similar ocorre a les esglésies. “Ningú espera que un nen pugui ser abusat dins d’un temple, especialment durant el servei religiós. Aquesta ignorància li dona a l’abusador l’oportunitat d’aprofitar-se dels nens davant de les mateixes persones que haguessin hagut de protegir-los”.

Els pedòfils avaluen la família

Hinton considera que –igual com els mags– els pedòfils practiquen per perfeccionar les seves tècniques. Adverteix, a més, que no només seleccionen el nen més vulnerable, sinó també els adults més desprevinguts. Afirma que els abusadors avaluen la família en el seu conjunt amb una sèrie de proves benignes abans de començar l’abús sexual. “Necessiten tenir la certesa que ni el nen ni els adults els delataran, i la manera d’assegurar-se és posar a prova la família una vegada i una altra abans que comenci l’abús”.

Per combatre aquestes situacions, Hinton recomana entendre les vulnerabilitats dels adults, i instruir millor els nens. “Moltes de les víctimes d’abús infantil no saben que han sigut abusades sexualment fins molts anys després”, es lamenta. En aquest sentit, la comunicació és clau. “Quan tenim un mal pressentiment sobre algú, el més comú és no comentar-ho amb ningú. Però llevat que fem preguntes, ens comuniquem i formem xarxes, els nostres temors i recels continuaran aïllats, i els abusadors continuaran abusant sense impediments”. 

*Neurocientífica i catedràtica de la State University of New York. Membre de la Xarxa de Científiques Comunicadores.