Jornada sobre investigación en el ámbito clínico

El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans defineix hospital com “l’establiment on es proporciona assistència mèdica i sanitària completa, que generalment és també un centre de formació de personal sanitari”. En la mateixa definició del terme, per tant, apareix intrínsecament el que encara és una tònica habitual al nostre país: els centres assistencials col•loquen en un segon terme la investigació i la docència en benefici d’una atenció millor als seus pacients.

En canvi, la majoria de la comunitat científica considera necessària una convergència de les tres tasques a l’àmbit clínic. Aquesta és, almenys, la conclusió que es desprèn de la jornada entre investigadors clínics i responsables d’investigació de diferents hospitals espanyols organitzada per la Fundació Dr. Antoni Esteve i de la qual neix aquest nou Quadern. Per ara, aquest desig de convergència acostuma a topar frontalment amb les tradicions que encara perduren no només a les gerències dels centres assistencials sinó també en totes les parts implicades, des de l’Administració fins als mateixos professionals.

El clínic motivat es troba a la seva pràctica quotidiana amb diferentsbarreres que dificulten la conciliació de la tasca assistencial amb la investigació i la docència. Alguns d’ells són impediments tangibles, com l’absència d’inversions, d’estructures, d’espai o de temps, i d’altres són més immaterials, com la manca de reconeixement en la carrera professional o l’escassa motivació.

En tot cas, “conciliar la innovació i el desenvolupament amb la bata blanca i el pijama verd significa aportar un valor afegit, ja que ens permet millorar i adequar l’atenció que proporcionem als nostres pacients”, asseguraAgustín Gómez de la Cámara, de la Unitat d’Investigació de l’Hospital Universitari 12 de Octubre de Madrid i coordinador d’aquest llibre juntament amb Lluís Blanch, de la Unitat de Cures Intensives de la Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell.