GONZALO CASINO / @gonzalocasino / gcasino@escepticemia.com / www.escepticemia.com
Sobre els errors i les perversions en citar la investigació i les seves conseqüències
El recurs a la cita d’autoritat, un reconeixement intel·lectual a un treball d’un altre, està estès des d’antic a les humanitats i s’incorporà també més tard a la ciència moderna. A les revistes acadèmiques juga un paper fonamental per mesurar la influència de les publicacions i els seus autors. Però aquesta vara de mesurar té les seves limitacions i fins i tot les seves perversions. Entre les primeres, hi ha la manca de discriminació entre cites positives i negatives; i entre les segones, hi ha les incorreccions en les seves diverses modalitats i intencions, un terreny poc explorat que ens endinsa pels camins de la mala ciència.
Més enllà dels errors en les referències bibliogràfiques (citation), que dificulten identificar el treball esmentat, hi ha els errors més greus en citar el contingut (quotation), que tergiversen el coneixement i poden perpetuar inexactituds. Aquests últims afecten la cinquena part dels articles de recerca de les revistes biomèdiques, segons estimacions recollides en una revisió metodològica Cochrane. Però el que és realment preocupant d’aquestes males pràctiques són les possibles conseqüències i la situació en alguns camps de recerca.
Un estudi recent sobre l’exactitud de les cites de protocols (documents amb els procediments per realitzar les investigacions) de revisions sistemàtiques i metanàlisi sobre acupuntura ha posat el dit a la nafra. Aquest treball ha constatat en els darrers anys una sospitosa explosió d’aquests protocols, més del 95% dels quals després no s’associen amb la publicació de les metanàlisis i revisions sistemàtiques corresponents. I, el que és més anòmal i greu, dels 248 protocols identificats, la meitat (124) van ser citats com si fossin feines amb resultats originals i en el 31% dels casos amb inexactituds.
L’estudi planteja algunes preguntes inquietants: A què es deu aquesta inflació de protocols en acupuntura que després no culminen en la publicació de les previstes metanàlisis i revisions sistemàtiques? És per rebuig de les revistes o perquè aquests protocols es publiquen simplement per ser citats? És que la cita del protocol és la llicència per donar suport a algunes afirmacions? Quines són les conseqüències?
Els autors assenyalen en un article periodístic que no tenen respostes clares a aquests interrogants. Després d’escriure als signants dels 124 protocols que no havien publicat revisions i metanàlisi, només un va respondre per dir que la publicació estava en marxa. Van trobar, a més, que alguns grups van publicar en un any fins a quatre protocols sense revisió per parells. La seva primera hipòtesi per explicar aquesta explosió de literatura científica que no aporta nou coneixement seria fer currículum.
Però el problema és més complex, ja que “en la seva immensa majoria, els protocols s’utilitzen per reafirmar o justificar idees favorables a l’ús de l’acupuntura en diferents àmbits de la salut”, assenyala José María Morán, professor de Metodologia de la Investigació a la Universitat d’Extremadura i primer autor de l’estudi. De fet, afegeix, el 86% de les cites de protocols es donen a la Xina, on hi ha un clar biaix positiu respecte al valor d’aquestes teràpies: més del 99% dels treballs que s’hi publiquen mostren resultats beneficiosos.
La mala ciència té mil màscares, però el rostre que hi ha sota totes és el de la manca d’actitud científica, el compromís insuficient amb l’objectivitat i la recerca de la veritat científica. La pressió per publicar per desenvolupar una carrera acadèmica és un poderós element facilitador, però cal no oblidar les motivacions ideològiques i econòmiques. Garantir que les cites dels treballs de recerca són fidels, oportunes i necessàries és un pas tant imprescindible com difícil de fer per evitar el coneixement esbiaixat i el descrèdit de la ciència.
Autor
Gonzalo Casino és periodista científic, doctor en medicina i professor de periodisme a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Ha estat coordinador de les pàgines de salut del diari El País durant una dècada i director editorial d’Edicions Doyma / Elsevier. Publica el bloc Escepticemia des de 1999.
———————————–
Columna patrocinada per la Fundació Dr. Antoni Esteve en col·laboració amb IntraMed.
