GONZALO CASINO / @gonzalocasino / gcasino@escepticemia.com / www.escepticemia.com

Sobre l’efecte revulsiu de l’etiqueta #justsayinmice en la informació biomèdica

Moltes informacions sobre estudis biomèdics obliden el petit detall d’assenyalar que han estat realitzats en ratolins o altres animals d’experimentació. Certament, algunes sí que ho diuen, però en una part tan poc rellevant del text que és com si no ho diguessin. I el malentès ja està creat, perquè molta gent no arriba a llegir el text complet i, en tot cas, el missatge breu que recircula per les xarxes omet aquest important matís. Sembla un tòpic, però els ratolins no són humans i els resultats dels estudis en animals d’experimentació no poden traslladar-se sense més a les persones. El que passa en un ratolí no té per què passar en l’organisme humà i, a més, solen passar bastants anys fins que això es comprova, si és que s’arriba a fer. Bastaria afegir l’afegitó “en ratolins” a molts titulars per a evitar aquest greu error que genera tanta confusió i soscava la confiança en la ciència i el periodisme científic.

Fa un parell de mesos, el científic i bloguer estatunidenc James Heathers va tenir la ximple idea –com ell diu– de crear el compte de Twitter @justsayinmice per a cridar l’atenció sobre aquest clamorós biaix informatiu que encoratja tantes falses expectatives. El que semblava una provocació, ja tenia 1.700 seguidors a les 24 hores i 15.000 tan sols 48 hores després, segons refereix Heathers en el seu article In mice, explained. Avui són ja més de 63.000 els seguidors d’aquesta idea que ha servit de revulsiu perquè molts informadors científics –com han reconegut a Twitter– tinguin ben present que el seu titular no està complet si no inclou la postil·la “en ratolins”. El missatge és ben diferent si diem “L’oli d’oliva verge extra protegeix de l’alzheimer” en comptes de “L’oli d’oliva verge extra protegeix de l’alzheimer en ratolins”, o “Els bacteris intestinals influeixen en l’obesitat” en comptes de “Els bacteris intestinals influeixen en l’obesitat en ratolins”. Entre un missatge i un altre existeix tot un abisme científic, metodològic i temporal, que és el que hi ha entre els estudis preclínics i els clínics, a part de les limitacions dels models amb ratolins que, com si fossin humans, prenen oli d’oliva verge extra i pateixen alzheimer i obesitat.

Encara que els estudis amb animals (la majoria són en ratolins, i d’aquí la simplificació) són molt valuosos en una primera fase d’algunes recerques biomèdiques, els seus resultats són molt preliminars i cal considerar-los amb cautela en el context de la salut humana. D’entrada, la majoria no es replica en humans: només van passar a assajos clínics el 37% dels experiments en animals molt citats i publicats en set de les millors revistes per a aquest tipus d’estudis (Science, Nature, Cell, Nature Medicine, Nature Genetics, Nature Immunology i Nature Biotechnology). A més, per a iniciar aquests estudis en humans poden passar entre 1 i 15 anys (7 de mitjana). I finalment, quan ja es tenen resultats, aquests no sempre són coincidents (de fet, en el 18% dels casos són contradictoris).

Un bon costum que tenien alguns diaris era no informar sobre estudis amb animals en la secció de salut, per a no crear falses expectatives, i reservar-los per a la secció de ciència. En les edicions digitals aquesta judiciosa frontera és menys visible i potser el més assenyat seria el silenci informatiu sobre uns resultats que, en el millor dels casos, trigaran anys a confirmar-se en humans. I, si realment existeix interès informatiu, tinguem tots present ­–investigadors, metges, comunicadors, periodistes i públic en general– el #justsayinmice i no oblidem dir “en ratolins”.


Autor
Gonzalo Casino és periodista científic, doctor en medicina i professor de periodisme a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Ha estat coordinador de les pàgines de salut del diari El País durant una dècada i director editorial d’Edicions Doyma / Elsevier. Publica el bloc Escepticemia des de 1999.

———————————–

Columna patrocinada per IntraMed i la Fundació Dr. Antoni Esteve